Ubicació: Mandjinao, comuna de Bouroum-Bouroum (Burkina Faso).
Estat: Finalitzat
Duració: 2021-2022
Projecte de suport a la resiliència de l'Associació de dones de Mandjinao.
Cost total del projecte: 19.959,96 euros
Projecte cofinançat:
- Ajuntament d'Asp: 10.645,47 euros
- Ajuntament de Teror: 6.167,91 euros.
- Ajuntament de Palma del Río: 812,50 euros
- Finançament propi (ADP + Sitouri): 2.334,09 euros
Volem destacar que està pendent de cobrament tant el finançament de l'Ajuntament d'Aspe com la de l'Ajuntament de Palma del Río, amb el que aquest finançament ha sigut avançada amb fons propis de CIM Burkina gràcies a les aportacions de persones sòcies i altres donants, per la qual cosa volem posar en valor una vegada més la generositat de totes les persones que ens donen suport, sense la generositat de les quals, solidaritat i altruisme, aquest tipus de projectes no seria possible.
L'agrupació de dones de Mandjinao es denomina ‘’Sitouri’’, paraula en llengua lobiri que significa “Som acceptades”, i es crea el 15/10/2010 a l'empara de l'APFG (Associació per a la Promoció de la Dona en Gaoua). L'APFG és una potent associació de dones que lluita pels drets de les mateixes en múltiples àmbits, que a més és una de la nostra contraparts més potents.
On se situa aquest projecte?
Mandjinao és un poble situat a 4 km de Bouroum-Bouroum, comuna rural situada a 20 km de Gaoua, capital de la regió sud-oest de Burkina Faso. Bouroum-Bouroum es troba a 350 km de la capital, Ouagadougou, i a 200 km de Bobo-Dioulasso, la segona ciutat més gran de Burkina Faso.
A través d'una associació alemanya, i amb suport de l'APFG, es va implementar un hort d'una hectàrea per a les dones de “Sitorui” fa ara tres anys. Aquest hort és explotat per les 80 dones de l'associació, la qual cosa els ajuda discretament en la millora de l'alimentació de les seues llars, però la idea és anar més enllà, de manera que es puga convertir en una activitat generadora de beneficis que els permeta millorar les seues condicions de vida, poder pagar les despeses d'educació de les seues filles i fills, així com les despeses sanitàries de les seues famílies, contribuint de la mateixa manera al desenvolupament local, per la qual cosa l'objectiu d'aquest projecte és implementar un molí, construir un magatzem i un pou, així com dotar de diverses eines e utensilis, així com la impartició de formació avançada en horticultura.
Les vies d'accés a les diferents zones rurals circumdants són complicades per no estar asfaltades i per mancar de desenvolupament d'infraestructures bàsiques. L'aigua i la llum no existeixen més que en els nuclis urbans més poblats i fins i tot en ells, no arriba a totes parts. En Mandjinao no hi ha electricitat.
Com ocorre en la majoria dels països del Sud, la desigualtat de gènere en l'accés a la formació, a la propietat de la terra i a l'exercici dels drets de la persona, fan imprescindible tenir un enfocament especial i una particular sensibilitat cap a la importància de la formació i capacitació de les dones. Aquestes són el vertader manteniment i pilar dels grups familiars, així com la garantia de la vida quotidiana de les seues filles i fills
La comuna rural de Bouroum-Bouroum enfronta certes dificultats; entre altres, el problema latent de subdivisió (bloquejos en l'assignació de parcel·les), la recol·lecció del mercat tradicional, la gestió de disputes de terres i problemes severs d'aigua. L'actual alcalde Koko Momo, triat el 16 de juny de 2017 al final de les eleccions complementàries, llança una crida a tots els fills i filles de la ciutat per a la seua unió entorn de projectes de desenvolupament rural, com el que ara presentem.
Les dones de Mandjinao es troben en una situació molt precària, amb una economia de subsistència mantinguda amb l'hort que l'APFG, al costat d'una ONG alemanya, van implementar en 2017 que a penes els dóna per a aquesta economia de subsistència, encara que els garanteixen l'alimentació, la qual cosa queda molt lluny d'una possibilitat real de desenvolupament si no disposen dels mitjans adequats.
En què consisteix aquest projecte?
Aquest projecte consisteix en la implementació d'un pou, un molí i un magatzem (més el reforç de la seua formació i dotació d'eines), amb els quals les possibilitats de desenvolupament s'obrin d'una manera clara i eficaç.
Adjuntem dos vídeos: un d'ells amb una visió general de l'hort; l'altre és una entrevista sobre les necessitats d'aquests elements que ara hem pogut abordar.
La implementació de l'hort va poder finalitzar-se al maig de 2.021.
Adjuntem dos vídeos:
Procés d'implementació del pou: https://youtu.be/ylumqkb4jbk
Pou ja implementat i agraïment de les dones: https://www.youtube.com/watch?v=olk2y2yigp0&t=14s
L'absència d'aigua en l'entorn obligava aquestes dones a caminar entre 5 i 7 km. diaris per a l'obtenció de l'aigua necessària per a regar l'hort. Això suposava, no sols una greu duresa del treball que els causa greus problemes de salut en els ossos i l'esquena amb el pas dels anys a causa de la càrrega, sinó també una gran pèrdua de temps i, per tant, d'efectivitat i eficiència, que no els permetia el manteniment adequat de l'hort. El temps emprat en la cerca d'aigua ara pot dedicar-se al millor i més dedicat manteniment de l'hort
Al marge d'això, l'accés a aigua potable millora sense cap lloc a dubtes les condicions d'higiene general de la comunitat. Encara que de sobres és coneguda la importància de l'aigua neta i potable per a la sanitat i higiene, en aquests temps queden patents d'una manera quasi vergonyant les conseqüències que una pandèmia del calibre del *Covid19 com la que patim en aquests temps, pot tindre en una població que manca d'allò més fonamental: l'aigua. Per això, i gràcies a les donacions de sòcies i socis, hem pogut finançar el pou.
La implementació del molí (ara en construcció) els permet així mateix executar in-situ el treball de moldre la dacsa, el mill, les fulles comestibles de determinats arbres i plantes locals (baobab, moringa, neré), cacauet, xufa, etc. i poder oferir-ho al mercat local. Actualment, per a vendre aquests productes es veuen obligades a anar caminant fins al molí situat en Bouroum-Bouroum (situat a 4 km. de Mandjinao, com ja s'ha explicat), pagar pel servei i tornar caminant a Mandjinao. Això fa que la rendibilitat que es podria traure a la venda d'aquests productes, s'esvaïsca.
La tècnica d'aquest molí consisteix en una arrancada manual, després del qual el molí es mantindrà funcionant amb un xicotet motor alimentat pels combustibles locals habituals, amb la idea de, en una següent fase del projecte, poder implementar unes xicotetes plaques solars que li donen l'energia suficient per a mantenir-ho.
I finalment, l'existència d'un magatzem de stockage és fonamental, juntament amb els altres dos elements, per a realment poder augmentar de manera considerable les seues vendes i per tant, els seus beneficis i el desenvolupament rural sostenible. Donat el clima de la regió i l'absència de lloc on guardar els productes, aquests han de ser venuts després de la collita corresponent, sense possibilitat de poder oferir vendes a l'engròs als mercats de localitats veïnes. Amb el seu funcionament actual només poden fer xicotetes vendes en el mercat local de Mandjinao per al consum diari de les famílies (que pràcticament són les seues mateixes famílies), o bé desplaçar-se al mercat de Bouroum-Bouroum o, en el millor dels casos, al de Gaoua, situat a 12 km., i sempre caminant, amb l'esperança de vendre la producció del dia en aquests mercats. Això converteix l'activitat en completament ineficient i d'una penalitat tremenda per a les dones de l'associació.
Amb el magatzem, la possibilitat de tenir guardat estoc de múltiples productes hortofructícoles suposaria que podrien vendre in-situ als majoristes que vénen en molts casos des de Ghana (a uns 18 km. donada la proximitat de la frontera i que molts comerciants la creuen per a adquirir els seus productes), a les dones que venen en el mercat de Gaoua, els qui es proveeixen dels seus productes en Diébougou (a 50 km., molt més lluny que Bouroum-Bouroum, que se situa a 12 km. de Gaoua com a fencs indicat) i a altres comerciants de mercats locals, de manera que, a més de vendre a l'engròs, no tindrien necessitat de desplaçar-se. També a aquests comerciants podrien vendre'ls els productes mòlts en el seu propi molí.
El triangle dels tres elements comentats (pou, molí i magatzem) per a la implementació global del projecte, sustentat al seu torn pel reforç en la formació, garanteix el poder aconseguir un desenvolupament econòmic que vaja més enllà de la mera subsistència, que garantisca unes condicions de vida dignes i que permeta pagar les despeses d'escolarització de les seues filles i fills, així com les despeses en salut de tota la família; redundant tot això en el desenvolupament de tota la població de manera sostenible.
